espeleotallers 2009 Resultados

Aigües Subterrànies. Escaleocat Tallers 2 fi.

El segon taller d’aquest cicle dedicat a la mesura de les aigües subterrànies i a conèixer la seu del Grup Espeleològic Pedraforca.

Primerament fou en Raul Cano del EG UME de Gavà que ens feu una síntesi sobre els treballs que estan realitzant al Garraf.

Després d’un breu generalització de la carstificació, va entrar de ple amb l’estudi del riu subterrani de la Falconera.

Mesures de cabal, lloc d’aforament, tècnica utilitzada, etc. que avaluen la quantitat d’aigua drenada per la surgència i les corbes de restitució anuals. Coneixent les precipitacions, i la quantitat infiltrada es determina la superfície probable de la zona de captació que finalment s’ajusta en funció de l’estructura geològica.

Altres treballs que han anat realitzat caracteritzen el carst del Garraf com un engolidor de CO2 i permeten conjuntament amb les mesures de la Falconera determinar el metres cúbics de calcaria que anyalment s’estan dissolvent i abocant al mar.

Les mesures hidroquímiques, essencialment dels metalls pesants permeten afirmar que la contaminació provocada per la infiltració dels lixiviats de l’abocador es va reduint, tot tenint en compte la major quantitat de superfície i volum de les deixalles dipositades, el que probablement es pot atribuir a una fase de maduresa d’aquesta impresentable concentració de residus en un massís carstificat.


Seguidament en Ferran Pauné del l’entitat amfitriona el GEP de la Agrupació Excursionista Pedraforca és centra en la utilització de traçadors per identificar el trajectes de l’aigua subterrània.


Primerament feu una síntesi dels treballs de l’escola francesa de Moulis ( Mangin , Bakalowitz,) en l’anàlisi dels hidrogrames i l’estudi de les corbes de decrescuda, per passar seguidament a mostrar-nos els treballs realitzats en el Mont Perdut d’Osca.


Coloracions amb fluoresceïna en diversos engolidors i anàlisi de les concentracions a les surgències.

L’exposició finalitzà amb una mostra dels productes utilitzats continguts en una “maleta de camp” que els ha donat bons serveis, tot permetent ajustar unes quantitats mínimes de colorant no perceptibles a simple vista però fàcilment mesurables amb els reactius apropiats.

Aquest procediment, a part del seu interès per economitzar un colorant costos, resulta especialment apropiat per ser utilitzat en el seu sector de treball, dins d’un parc nacional i en qualsevol altre suficient “humanitzat” per tal d’evitar l’escàndol públic que pot representar una tinció exagerada.

En resum una sessió doblement interessant i amb participació activa del públic.

Lamentem però, que tal com va passar amb la primera sessió d’aquest cicle, fou seguida per un nombre molt reduït d’assistents. La difusió creiem que ha estat suficient, potser no s’han escollit temes d’interès habitual dels espeleòlegs locals?

Precisament aquesta es la jugada, ampliar horitzons, mostrar-nos formes d’aprofundir en el coneixement de les cavitats que tant estimem, establir contactes amb companys amb la mateixa afició...

Només ens cal agrair l’esforç dels ponents en compartir les seves experiències.

Per Victor en http://espeleobloc.blogspot.com/